Aquesta és una planta que no fa gaire temps que s’ha introduït.
Jo l’he començat a veure quan ja tenia aquesta dèria de conèixer el nom de les flors, farà uns deu anys.
La veia a la vora de la carretera nacional quan anava de Blanes a Maçanet. Cada any se’n veia més, després ja en vores d’altres camins i ara estesa per tot arreu. Hi ha camps als estanys que sembla que la hi hagin sembrada.
Vaig començar a mirar llibres per veure d’identificar-la i no la trobava enlloc.
A la fi en vaig veure una que la podria ser i que el seu nom científic era “aster”. No anava mal encaminat, però em deia que era de muntanya i de color rosat. Això em despistava.
L’any passat, passejant pels estanys vaig veure dos senyors, que estaven, com jo, mirant plantes. M’hi vaig apropar i van resultar ser dos professors de la universitat de Girona. Un botànic i un biòleg. Allà hi havia moltes plantes del “meu” “aster” i vaig aprofitar per esbrinar el nom de la planta.
-Són “cels estrellats”, (aster pilosus) – em va dir el botànic.
Aquest any els he fotografiat i els he volgut afegir a la col·lecció.
En sabia poca cosa i he volgut buscar informació a internet. En català res de res, ( em parlava dels cels estrellats de l’univers).
Busco amb el nom científic “aster pilosos” i aquí sí que hi trobo la foto i abundant informació. Però tot en anglès, ni una en català ni tampoc cap en castellà.
Jo d’anglès, res de res, he vist però que hi ha infinitat d’asters diferents. Moltes de les webs on hi trobava l’aster eren americanes, això m’ha fet pensar que podria venir d’aquelles terres. M’ha semblat entendre que se la fa servir en jardineria. No ho sé, hauré d’esperar que la trobi en algun llibre català per a poder donar informació.
No crec que es tardi molt perquè és una planta ara ja molt comuna i estesa, fins i tot penso que massa.
En el poema, però no deixo malament i la tracto amb simpatia, diu així: