Arbre perenne d’uns 10 metres d’alçària i que pot arribar als 20 , té la capçada densa i les branques creixen cap amunt .
L’escorça és llisa i negrosa amb clivelles més pàl·lides en els arbres vells .
Les fulles són lanceolades amb el pecíol de color vermell fosc , limbe coriaci a l’anvers verd molt fosc i al revers verd groguenc , desprenen un olor molt aromàtic al rebregar - les .
És una planta dioica , és a dir , hi ha peus masculins i peus femenins . Les flors neixen a l’extrem de les branques allà on s’ajunten les fulles amb la branca , formen grupets de cinc , són petites i tenen quatre pètals blanquinosos .
El fruit és una baia negra brillant a la maturitat de la grandària d’una oliva . Fructifiquen , és clar , només els peus femenins .
Floreix a la primavera i fructifica a la tardor .
Sol créixer en barrancs ombrívols , però generalment és plantat per l’home prop de casa seva , en llocs arrecerats del vent del nord .
Hi ha una llegenda que diu que la nimfa Daphne va ser convertida en llorer per eludir a Apolo , llavors aquest el va convertir en arbre sagrat i se l’utilitzava en les festes en el seu honor .
Amb les seves branques se n’han fet corones per coronar els vencedors simbolitzant la victòria .
Ja els romans creien en el seu poder teúrgic i se’n posaven una corona al cap , en cas de tempesta , per protegir - se dels llamps . Aquí , quan es feien els pallers , hi havia molta gent que al posar la terra dalt del paller perquè no hi entres aigua que podriria la palla , també hi posaven una branca de llor beneït el dia del Ram per protegir - lo dels llamps .; amb la mateixa finalitat , quan hi havia tempesta , molta gent cremava una mica d’aquest llor perquè no caigués cap llamp per la xemeneia .
No es pot demostrar si té poder per parar,. els llamps , el que sí és fàcil de comprovar es que unes fulles de llor poden millorar molts dels nostres guisats . Té poder medicinal i una infusió de fulles i fruits de llorer té poder aperitiu ( desperta la gana ) , eupèptic ( facilita la digestió ) i carminatiu ( elimina els gasos de l’aparell digestiu ) .

Árbol de unos diez metros de altura y que puede llegar a los 20 metros. Tiene la copa densa y las ramas crecen hacia arriba.
Las hojas son lanceoladas con el pecíolo de color rojo oscuro. El limbo es coriáceo, el haz verde muy oscuro y el envés verde amarillento. Desprenden un olor muy aromático al restregarlas.
Es una planta dioica. Las flores nacen en grupitos de a cinco en las axilas de las hojas, en los extremos de las ramas. Son pequeñas y tienen cuatro pétalos blanquecinos.
El fruto es una baya, negra cuando madura, del tamaño de una oliva.
Florece en primavera y fructifica en otoño.
Suele crecer en barrancos umbríos pero generalmente es plantado por el hombre cerca de su casa.
Tiene cualidades culinarias y medicinales, es aperitivo, eupéptico y carminativo.