La flor de cucut ( lychnis flos-cuculi ) també dita niella de rec, és una planta perenne d’uns 80 cm que creix en llocs humits. La seva flor ens recorda la clavellina. És de
color vermell rosat.
Aquesta semblança a la clavellina és la primera impressió que et fa quan la veus per primera vegada.
És per això que en alguns llocs la denominen clavell.
Recordo que durant una caminada amb els amics de la natura, La Margarida em va preguntar:
-Narcís, com es diu aquesta flor tan bonica?
-Flor de cucut – li vaig respondre.
-Sembla una clavellina...
-Ja som dos que pensem el mateix – vaig comentar.
Se l’anomena així perquè comença a florir a l’època en que arriba el cucut, l’au esquerpa i assassina.
Ja veieu que no en parlo massa bé del cucut. No n’hi ha per menys.
Coneguem la seva història:

EL CUCUT, ( cuculus canorus ).

És un ocell de mida mitjana, amb silueta de vol semblant a la del falcó i el pit ratllat transversalment que ens recorda el de l’esparver.
És fàcil doncs, quan el veus només una llampegada volant pel mig del bosc, confondre’l amb una rapinyaire.
El cant del mascle és el conegut “ cuc cuu “, el de la femella és totalment diferent i ens recorda el “ bram “ del falcó.
Arriba a la primavera procedent de l’Àfrica, passa l’estiu amb nosaltres i cap a la tardor se’n torna al país d’origen.
És poliàndric, és a dir, una femella viu a una àrea de cria amb diversos mascles.
El femella del cucut no cova els seus ous. Practica el que se’n diu parasitisme reproductor, és a dir, posa els seus ous als nius d’altres ocells molt més petits que no pas ella i es despreocupa ja de l’ou i de la cria quan surti.
Vigila el niu de l’espècie que vol que el covi, quasi sempre la mateixa que el va criar a ella, i aprofita un moment en que deixin el niu sol, per anar-hi i en un moment posar-hi l’ou.
Aquest ou és petit en proporció a la grandària de l’ocell, per així dissimular-lo millor, fins i tot, a voltes té la mateixa pigmentació dels altres que ja són al niu.
Com que l’ha de deixar caure de manera molt ràpida, aquest ou té una gran duresa a fi de no esclafir-se en caure al fons del niu.
Té més de cent espècies d’ocells diferents per a parasitar . N’hi ha d’altres que no l’admeten. El pardal, per exemple, no li dóna menjar i la cria s’ha de morir de fam.
Quan neix el cucut, té durant els primers dies l’instint d’expulsar del niu tot allò que hi troba, siguin ous o siguin les “ legals “cries petites fins a quedar-se sol..
Menja molt i creix ràpidament, la pobre i petitona mare adoptiva es veu negra per alimentar aquell ocellàs molt més gros que no pas ella i que amb la boca oberta i amb els seus xisclets li demana més i més menjar.
A l’estany de Sils és fàcil, a la primavera, trobar la flor de cucut i al mateix temps sentir el cant d’aquest peculiar ocell.
Llàstima que una flor tan bonica l’hagin lligat nominalment amb un ocell tan mala bèstia!

La flor de cuclillo ( lychnis flos-cuculi ), en la colección y en catalán “flor de cucut”, es una planta perenne de unos 80 cm que crece en lugares húmedos. Su flor nos recuerda a la clavellina. Es de un color rojo rosado.
Se le llama así porque empieza a florecer en la época en que llega el cuco.