Un dia, a la pujada del cementiri vaig veure aquesta herba amb la seva flor groga força petita i no gaire vistosa. Per sota d’aquestes flors en forma d’espiga hi havia les que abans havien estat flors i ara eren un fruit en forma de peluda copa.
Jo encara no la tenia prou identificada. En vaig agafar tres o quatre branques procurant que hi hagués flors, fruits i fulles i així en arribar a casa poder – la fotografiar bé i identificar – la millor.
En arribar a casa les vaig posar en un got, les vaig treure a la terrassa, vaig procurar que hi haguessin plantes verdes al darrera i a més hi vaig posar una tela mosquitera verda de plàstic i li vaig fer unes quantes fotos amb el macro. Perfecte!, flors i fruits ben enfocats i al darrera diferents tons de verd desenfocats.
L’herba del mal estrany té altres noms: agrimònia, serverola,, setsagnies, herba de la sang. El seu nom científic és agrimonia eupatoria.
Conté tanins que actuen com astringents i formen sobre la pell o les mucoses una capa de proteïnes coagulades que impedeixen que actuïn els microbis.
És molt útil per a persones que castiguen molt la faringe, cantants, predicadors, polítics, mestres... Es fa una decocció de fulles i flors es barreja amb una mica de mel i se’n fa gargarismes. També va bé per les aftes que surten a la boca que es poden curar fent – ne glopeigs.
Aquesta mateixa cocció, sense la mel, pot servir per cicatritzar ferides. Es col·loca una gassa amarada amb aquesta aigua damunt de la ferida i l’ajudarà a cicatritzar.

La agrimonia (agrimonia eupatoria), en catalán y en la colección “herba del mal estrany” es una planta de 30-60 cm de altura. Tiene flores amarillas en espiga en la parte alta de la planta y hojas densas en la parte baja.
Su fruto acanalado tiene forma de copa invertida y posee unas cerdas ganchudas con las que se adhiere a la lana o a los pelos de los animales que pasan y así pueden diseminarse mejor.
Contiene taninos que actúan como astringentes y forman sobre la piel o las mucosas una capa de proteínas coaguladas que impiden que actúen los microbios.
Es muy útil para las personas que castigan mucho la faringe, los cantantes, predicadores, políticos, maestros...
Se hace una decocción de hojas y flores se mezcla con un poco de miel y se hace con ella gargarismos. También está indicado para las aftas que salen en la boca que se pueden curar también con enjuagues de esta mezcla.
Esta misma decocción, sin la miel, puede servir para cicatrizar heridas. Se coloca una gasa empapada con esta decocción sobre la herida y la ayudará a cicatrizar.