Herba perenne més o menys pilosa, de 10 50 cm d’alçada i de rabassa més o menys lignificada.
Les tiges són simples o ramificades.
Les fulles inferiors són peciolades, les superiors són més petites, enteres o crenades i sèssils.
Les flors s’agrupen en verticil•lastres. El calze és campanulat, dividit en cinc dents acabades en una aresta. La corol•la és de color groc pàl•lid i bilabiada. El llavi superior té forma de casc i l’inferior és trilobat.
Se li atribuïen efectes medicinals, quasi miraculosos, en les zones del cos afectades de paràlisis. Segurament per això se li ha donat el nom d’un sant i també se l’anomena herba de la feridura.
Avui no se li reconeixen aquests efectes.

Hierba perenne más o menos pilosa de10 a 50 cm. de altura con la cepa más o menos lignificada.
El tallo puede ser simple o ramificado.
Las hojas inferiores son pecioladas i las superiores sentadas. Las flores se agrupan en verticilastros de flores amarillo pálido, bilabiadas, con el labio superior en forma de casco y el inferior trilobulado.
Se le atribuían propiedades medicinales contra la parálisis en zonas del cuerpo y que hoy se han desmentido.