ESTEPA BORRERA

Qui així t’ha embolcallat
T’ha volgut fer un bon present
I amb els pètals ha format
Un blanc molinet de vent

Has nascut sols fa un segon
Ja tens ganes de jugar
Quan coneguis aquest món
Les tindràs de vomitar.

Enganxosa tens la fulla
I pels jerseis això és bo
La gent et trenca i despulla
Perquè els treguis el borró.