S’engalana la pastora,
Veu venir el pastor novell
Que amb somrís que l’enamora
Li fa ofrena d’un clavell.

La pastora que és bufona
Al cabell se l’ha posat
I pentinant no s’adona
Que la flor ha esfilagarsat.

Queda el clavell tan bonic,
Que ella en vol plantar l’esqueix,
Que recordi al pastor xic,
Per qui ja son cor glateix.

Conten els enamorats
Que en eixir la nova flor
Porta els pètals pentinats
Com si fos la del pastor.