Veig l’ametllerar florit:
Tot ell blanc i un xic rosat.
Núvol blanc de terra eixit,
De la branca enamorat.

Tan sols per veure’n la flor
Ja em paga la caminada,
Més em plau que l’ametlló
I que l’ametlla torrada

Sota l’esclat d’ufanor
Cada flor es veu com un llum:
Mil fanals de blanc color
Mil flascons de suau perfum.

Guarda l’arbre la florida
Força temps sense marcir.
Ans de veure-la pansida
El verd tendre fa sortir.