La turgent cresta daurada
Damunt el bec punxegut.
T’han deixat ben eixalada,
Sense vol, pobra puput.

Jo sento ta llengua blava
Que no canta, sinó escup,
Amb crescuda mala bava
Un trist cant: up, up, up, up.

Es veu clar, sageta blava,
Quin és el vol que a tu et plau:
Vols volar prop la mar brava,
Lliure, amunt cap al cel blau.

No et dolgui, fletxa morada,
Si estàs orfe del ressort
Que t’impulsi la volada:
Ja has fet blanc dins del meu cor!