CASCALL MARÍ - ROSELLA GROGA

Quina cosa més bonica
que n’és el cascall marí
que dedins el cor es fica
i d’allà no en vol sortir.

Que bonic el groc lluent
que amb la rosella propera
dibuixen, quan bufa el vent,
dintre el pit una senyera

Rosella groga,
cascall marí
que portes droga
que em fas patir.

Com la vermella
color lluent,
bona parella,
a l’ull plaent.

A la riera,
del mar, a prop.
La masovera
se’n fa un xarop.

Li agafa nyonya,
xarrups d’infern,
ja no fa conya:
té el son etern.