Aquesta pàgina web és
un intent de conjuminar quatre de les meves aficions:
La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos
una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan
més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo
que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si
m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que
s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina
web.
Gràcies per la vostra visita.
DIARI D'UN AMIC
DE LA NATURA:
TEMPS DE QUARESMA DIMECRES 27 DE MARÇ DE 2024
cel i terra
Clica la foto per ampliar-la
Records d'infantesa quaresma i primavera, temps d'anar a pescar granotes amb la fitora, temps de salpàs i de prediques i processons ens les explica molt bé Ramon Noguer Fàbregas, pare d'una companya i amiga dels Amics de les Lletres Garrotxines:
RAMÓN NOGUER FÀBREGAS
DOCTRINA MISIONAL
Tres reverends ministres de l’església van predicar la “Santa Missió” en nostre poble, durant quinze dies enterbolits i rònecs de tardor. Els tres parlaven amb gran energia Però un d’ells era més vehement I feia ús d’uns conceptes tan aspres Que fins i tot espantava la gent. En els sermons a les noies A que fugissin totes amb horror D’entorn dels homes i així evitarien els vils pecats sensuals de l’amor. Jo que el sentia dos cops cada dia, en el treball, inevitablement, vaig a descriure com ell s’expressava en sos sermons, amb enèrgic accent: “_Noies; penseu que la vida terrena és l’antesala de l’eternitat, esteu aquí igual que tots nosaltres per a servir a Déu que ens ha creat. No lliureu mai el vostre cos al vici, mai del pecat us deixeu embrutir perquè després pagaríeu molt cares les porqueries que féssiu aquí. El vostre cos per més bonic que sia ha de morir sense remissió i ai! de vosaltres si amb l‘ànima bruta us presenteu a Déu Nostre Senyor! En la presó que ocupen els dimonis, en l’horrorós i etern foc infernal, foren llançades les ànimes vostres si en cas moríssiu en pecat mortal. Quina vergonya, quina insensatesa, per un pecat indecent, fastigós, ofendre a Déu i enfonsar-se en l’abisme vermell de foc de l’infern paorós! Els pensaments sensuals i malignes, Tots els pecats carnals, concupiscents, són un delicte que Déu els castiga per sempre més amb horribles turments. Els tocaments impúdics i besades que concediu tal vegada al promès, tot és pecat abans del matrimoni, als ulls de Déu això no està permès. Per més ocultes que siguin les faltes, per a pecar per més que us amagueu Déu ho veu tot i us contempla tothora Puix Ell està present per tot arreu. Per un petó podríeu condemnar-vos si en cas moríssiu sense confessar, no us exposeu a cremar-vos per sempre, fugiu del homes si us voleu salvar. Al trist fossar aneu a contemplar-ne un que tan sols d’un mes sia enterrat i ja veureu com té la carn podrida, plena de cucs, tot ell desfigurat. Uix! Aquells ulls que lascius us miraren, aquella boca que us parlà d’amor, aquelles mans que varen profanar-vos quin fàstic fan! Quina horrible fetor! I per això voleu condemnar l’ànima? per un manyoc de cràpula i de pus? No pequeu més, sigueu verges i pures I retorneu als braços de Jesús” – Sincerament, és aquesta la forma Com aquell clergue solia parlar I com que ho tinc gravat en la memòria Gràficament ho he volgut contar.
Ramon Noguer Fàbrega Les planes desembre 1941
Ramon Noguer era el pare de Rosa Maria Noguer, companya dels AMICS DE LES LLETRES GARROTXINES, amiga, mestra i magnífica poeta, vegeu-ne un sonet:
A UNA FULLA
Abans que el gebre et clogui la mirada I els brins de neu t’ofeguin el respir, Te’n vas surant per cels de llum daurada En mans del vent que escampa el teu sospir.
Mes quan de nou s’enceti una altra albada, El mar retrobi aquell to de safir, I el bosc immens pregoni la tonada dels verds ben purs que alegren tot l’albir
tu seràs pols perduda pel camí, només polsims d’ahir, sense més vida. Si jo pogués talment com tu, fugir,
Esmorteint-me al pas del vent que em crida... Però el meu cor em lliga al cel d’aquí Perquè soc mare i em dol tota fugida,