Ets el narcís dels poetes,
Que deixes enfarinades,
Amb estols de mil floretes,
Les prades mes enlairades.

Dalt la tija, blanca flor.
Cada flor, un esclat de llum.
Jo t’admiro pel color
I pel teu suau perfum.

Veig al centre la corona
Tota groga amb rivet roig.
Quan l’airina t’acarona
T'agafa un calfred de goig.