És amant de la muntanya,
Que engalana l’avetosa.
Quan la tija amb força manya
Treu la flor tan olorosa.

Primerenca primavera
Veu sortir la flor rosada
Ran de tija fent filera
Ran la tija desfullada.

El verd tendre de la fulla
Rere la flor que ha partit.
De la flor que se’ns despulla
En surt un fruit eixerit.

Tot i treure un fruit preciós
D’un roig viu, el tintorell
Per a l’home és verinós,
No així, per a l’ocell.