En Pere Espinet, de Taradell,el de la web “Flors de les nostres muntanyes”, en Josep Barnés, de can Gimferrer Nou de Caldes, el del bosc de les mil i una flors i en Narcís, un servidor, de Maçanet; tres enamorats de les flors; guillats, beneits, bojos per les flors.
Ells, més que jo.
Vam quedar per trobar-nos i anar a fotografiar l’orquídia de flors espaiades. En Pere encara no la tenia i en Josep en sabia dues clapades que ara estaven en el seu punt.
Interessava aquesta orquídia, però, n’hi havia d’altres de les nostres contrades que en Pere no trobava a la plana de Vic.
Vam quedar amb en Pere de trobar-nos a l’aparcament de l’estació de Sils. No ens coneixíem personalment, però no va ser cap problema, portem les flors pintades a la cara. Plegats vam anar a can Gimferrer.
A dos quarts de deu vam començar el nostre itinerari. Volíem ensenyar a en Pere tota la nostra riquesa botànica.
De bon primer al bosc on hi ha la purga de pobres. La purga estava encara adormida, les flors tancades no convidaven a fotografiar-les. Les vam deixar per a més tard.
Aquí vam començar per l’herba turmera, la pebrotera salvatge, les orelles de llebre, el xuclamel mediterrani i el bruc vermell i l’estrelleta.
Vam agafar el cotxe d’en Josep i vam anar al prat del seu sogre a fotografiar l’orquídia de flors espaiades. N’hi havia a punta pala. De propina, salsifins, lliris grocs i flors de cucut.
Després vam passar per Maçanet. Prop del residencial Parc vam fer una per a buscar no sé quina planta que en Josep n’havia vist altres anys. No la vam trobar, però, vaig fotografiar una petita labiada desconeguda per a mi que després he pogut identificar. És l’espinadella.
Ens vam mig perdre pel laberint de carrers del Residencial, i un cop en vam sortir ens vam arribar fins prop de l’estació de Maçanet – Maçanes a fotografiar el lletimó. En el lloc on vam deixar el cotxe vaig poder fotografiar un esquifit segell de Salomó que encara no tenia al llistat.
Vam tornar a can Gimferreron ens esperava el dinar que ens havia preparat L’Assumpció, la dona d’en Josep. Abans, però, vam anar a fotografiar la purga de pobres, que ara sí estaven les flors obertes mostrant, dins la seva petitesa, tot l’encant del seu blanc nacarat.
Després d’un bon dinar, jo començava a estar cansat. Quasi hauria preferit fer la quotidiana migdiada, davant el televisor que s’esforça en explicar-me les notícies que jo ja no escolto.
Res de defalliments! Ara ens calia anar a l’Ardenya a al recerca de la dròsera, la petita planta carnívora. Amunt i avall, avall i amunt, per corriolots, al mig del bosc, en Josep amb el “gps” a les mans, jo amb la llengua a fora:
- És aquí, a baix, estem a 150 metres...
- Eh que tornareu a passar per aquí... Jo ja la tinc la dròsera, us esperaré aquí fent fotos a les floretes de vora camí...
Em vaig asseure i vaig reposar una mica. Em convenia. Que caminin ells que són més joves...
Mentre m’esperava vaig fotografiar la flor del grèvol i unes margalides que despuntaven sota unes estepes. Eren precioses.
Quan van tornar vam seguir fent camí, vam trobar l’orquídia clavell, i una ginesta que jo no tenia i que és endèmica de les Gavarres i l’Ardenya, és la ginesta linifòlia.
Vam tornar a agafar el cotxe i ens vam anar prop de Santa Cristina, en Josep sabia un altre rodal on hi havia lletimó. El vam trobar vora un camí.
Seguint per camins tortuosos amb el quatre per quatre vam travessar el Ridaura un munt de vegades. L’última parada va ser per anar a un nou indret on hi havia la dròsera. Calia descalçar-nos i pujar un tros riu amunt entre l’aigua i els còdols que hi havia a la llera.
- Ja us ho fareu, jo us espero aquí fotografiant aquests corniols a peu de camí.- vaig dir per excusar-me- estava rebentat.
Quan van tornar, vam agafar el cotxe i ens en vam anar cap a can Gimferrer. Tot i el cansament va ser un dia meravellós, ple de flors i bona companyonia.
Gràcies Josep, gràcies Pere i gràcies Assumpció. Entre tots heu fet possible que passéssim una vetllada molt agradable.
Vaig arribar a casa a dos quarts de deu, sopar i cap el llit. Tancava els ulls i només veia flors. Flors guardades dins la càmera i que aquests dies he arreglat. Si voleu les podeu veure a l’apartat “fotos noves”.
Fins a la propera!